Les dues malalties dels teixits tous bucals més comuns són la gingivitis i la periodontitis. És per aquest motiu que es recomana una adequada prevenció mitjançant una higiene correcta per part del pacient i un seguiment professional.
Amb dues poden tenir relació amb malalties com la diabetis o afeccions cardíaques.
En general, la gingivitis està causada per la placa bacteriana i pot agreujar-se per determinades circumstàncies, com l’embaràs, erupció de peces dentaries, medicaments, pubertat, menopausia, canvis hormonals, etc. Es caracteritza per presentar sagnat i inflamació de la geniva. Està produïda per diferents microorganismes, comuns en pacients mal nodrits, tabaquisme, mala higiene oral i pacients amb alteracions psíquiques. El pacient en moltes ocasions pot notar mal alè o mal sabor de boca.
La gingivitis és una malaltia de la geniva que és reversible, relativament fàcil de solucionar amb higienes per part del professional amb la freqüència que aquest estimi oportú i amb una molt bona tècnica d’higiene bucal per part del pacient.
És imprescindible tractar a temps els símptomes de la gingivitis perquè no es produeixi pèrdua òssia i retracció de la geniva, donant lloc a la separació i la possible pèrdua de les dents (és el que denominem periodontitis).
El tabaquisme sol emmascarar el sagnat de les genives, podent subestimar la presència de malaltia periodontal.
La periodontitis, com hem comentat, és la retracció tant de la geniva com de l’ós que suporta la dent. A més de l’atròfia de la geniva, podem observar sagnat, halitosis, abscessos, fístules, mobilitat i separació de les dents.
La periodontitis és una malaltia que comporta la perdua d’òs de manera irreversible. És a dir, la pèrdua del suport de la dent no es recupera. No obstant això, es pot frenar amb la realització de raspats i allisats radiculars, que consisteixen en l’eliminació del càlcul que s’acumula per sota de la geniva amb tècniques manuals.
En eliminar aquest càlcul aconseguim que la pèrdua d’os i de geniva s’estabilitzi (la pèrdua de geniva pot arribar a recuperar-se mitjançant tècniques quirúrgiques). La freqüència de la realització d’aquesta tècnica dependrà del criteri de l’odontòleg, segons la higiene per part del propi pacient i dels seus factors de risc.
Aconsellem evitar el consum de tabac i substàncies tòxiques. També és important no utilitzar col·lutoris bucals que continguin alcohol, ja que a llarg termini són irritants.