La higiene dental dels nens i la prevenció de maloclusions és molt important per evitar problemes futurs de càries i de funcionalitat de les dents. Et donem les claus perquè cuidis de la seva salut dental:
Higiene diària: una lluita que has de guanyar
A partir dels dos anys els nens poden començar a respallar-se les dents. Encara que tinguin dents de llet, és el moment d’adquirir l’hàbit d’higiene dental.
A molts nens els costa de fer seus aquests hàbits.. Sigues creatiu: explica’ls hi la importància del que estan fent, juga amb ells a ser “nens grans”, utilitza pasta de dents i col·lutoris bucals amb sabors agradables i felicita’ls pels seus avenços.
Amb aquest hàbit estàs ajudant al teu fill. Així que no desisteixis si al principi li costa.
Revisions anuals: porta al teu fill a l’odontopediatra
És recomanable que els nens es revisin anualment des dels 6 anys. A aquesta edat els incisius superiors i inferiors ja són definitius o estan erupcionant, el mateix temps que els primers molars permanents i el diagnòstic precoç de possibles alteracions del creixement ossi és ja visible
No obstant això, a partir dels 3 anys es poden començar a fer revisions del nen amb l’ odontopediatra, i així començar a controlar el creixement de les dents i possibles càries. En el cas de moltes alteracions, és millor corregir-les abans que hagi finalitzat el recanvi dentari.
Corregir des de petits: ortodòncia
L’ortodòncia interceptiva soluciona o millora problemes d’oclusió, i prepara per a tractaments més senzills d’apinyament quan hagi finalitzat el recanvi dental. Tractar les maloclusions a aquesta edat és una manera senzilla de corregir alteracions i evitar en molts casos, tractaments d’ortodòncia més complexos i fins i tot una futura cirurgia ortognàtica.
L’ortodòncia és més eficaç en els infants que en persones d’edats mes avançades. Especialment eficaç resulta al moment del màxim punt de creixement. Aquet és un període d’aproximadament nou mesos en el qual el
nen creix ràpidament. L’ortodoncista pot determinar el seu inici mesurant l’edat òssia, mitjançant una radiografia de la zona cervical o de la mà.
Durant aquesta fase del desenvolupament del nen es substitueixen molars temporals pels premolars definitius que són més petits. Aquesta diferència de grandària deixa espais en el sector lateral que poden ser aprofitats per a un tractament d’ortodòncia més eficaç.
Els tipus d’aparells d’ortodòncia que s’indiquin dependran de la maloclusió del nen. Per això, no és possible generalitzar segons l’edat, sinó estudiant el cas i determinant quin tractament solucionarà de millor manera l’oclusió del pacient.
