És la malaltia dental per excel·lència en qualsevol edat. Apareix pel consum de sucres (biberó, dolços com a sucs, llaminadures, etc) i un mal raspallat. Poden detectar-se com a taques o forats de color més fosc que alteren l’estructura de la dent. En un estat avançat poden implicar problemes al nervi de la dent (sigui de llet o definitiu) causant dolor, infecció i fins i tot la pèrdua de peces.
Els pares han de netejar les genives del nadó amb una gasa humida per a evitar que apareguin càries al sortir les dents. Fins als tres anys i des de la sortida de les primeres dents, hauria d’utilitzar-se un raspall de dents infantil amb una quantitat petita de pasta fluorada.
És important saber que les dents de llet serveixen per a mantenir l’oclusió, per a mastegar i fins i tot tenen un paper estètic en els nens. Si perdem aquestes dents temporals és comú desenvolupar malposicions dentals perquè les altres es mouen intentant tancar de manera incorrecta aquests espais.
La càries també es desenvolupa entre les dents, per això és imprescindible la utilització, per part dels pares, del fil dental.
La inflamació de les genives sol relacionar-se amb els pacients adults però al voltant d’un 50% de nens tendeix a presentar gingivitis. Es produeix a causa de l’acumulació de placa bacteriana.
És important supervisar el raspallat (i fins i tot raspallar als nens fins als 6 anys) i repassar-ho, si cal.
Cal dir que quan erupcionen les dents, els nens tendeixen a no raspallar correctament la zona perquè pot ser molest a causa del moviment de les dents de llet i el creixement de les dents definitives.
La gingivitis es pot detectar per la inflamació, envermelliment i fins i tot sagnat de les genives.
Encara que els coneguts brackets no es col·loquen fins aproximadament els 13 anys, quan ja han erupcionat totes les dents definitives, podem detectar problemes d’oclusió en edats més primerenques que podem corregir amb una altra mena d’aparatologia.
Els traumatismes, el desenvolupament desigual dels maxil·lars, l’ús de xumets o hàbits com xuclar-se el dit poden produir problemes en la posició de les dents.
És important detectar aquests problemes i abordar-los com més aviat millor a fi de solucionar els futurs problemes que això pot implicar.
Solen ocórrer quan comencen a caminar i posteriorment associats a la pràctica d’esports o jocs. És important acudir al dentista ja que poden implicar trencaments o pèrdua de dents, ferides en els teixits tous (llavis, frens, genives…) i fins i tot l’os que suporta les dents. Encara que sembli un cop sense transcendència és priotitari acudir al dentista per a comprovar que tot està correcte.
El més important és la prevenció i és primordial inculcar en els petits uns bons hàbits: ensenyar-los a raspallar-se les dents, utilitzar el fil dental i el fluor.
És important fer una revisió, mínim, cada 6 mesos a partir dels 4 anys a fi d’anar controlant que tot està correcte.
Contacta amb la Doctora Minerva per programar la pròxima cita.
